Al final del l'any 2020, sense parlar dels 5000 quilòmetres de parets de marges, el balanç de les construccions de pedra seca a Cadaqués s'aixeca a 406 barraques visitades i 98 suposades barraques que queden per visitar. Amb les troballes sorpreses que es faran inevitablement, podrem arribar aproximadament a quatre centenars de barraques. Mentrestant, a la categoria "Altres construccions", només han estat inventariats 68 edificis.
Si numèricament els efectius d'aquesta categoria són molt menys importants que els de les barraques és interessant notar que, amb l'excepció dels annexos agrícoles, la seva edificació suposa una col·laboració entre els paretaires o els pagesos modests que dominaven la tècnica de la construcció de pedra seca i molts altres oficis, alguns rústics tal com els calcinaires, els contrabandistes, els fontaners, els miners de ferro o els pouaters, però alguns altres més urbans i erudits tal com els enginyers de camins o de fars o potser uns arquitectes.
La tècnica de la pedra seca va ser aprofitada també per realitzar tota mena d'edificis annexos a l'activitat agro-pastoral entre els quals podem esmentar els aixoplucs, els clapers anomenats clopers a Cadaqués, les corts de porcs, les arneres, aixi com un carregador de mules.
L'enginyeria hidràulica està representada per dos tipus d'obres :
Pel seu aïllament, per la possibilitat d'un subministrament discret des del mar i per la proximitat del mercat francès, Cadaqués va ser fins els anys 50 del segle passat un centre de contraban actiu.
El paquets transitaven per uns caus, habitacles d'aproximadament 2 o 3 metres de llargada, 1 metre d'amplada i 1 metre d'alçada. Eren construïts generalment dins uns falsos clopers o entre dos parets de marges i tenien unes entrades amagades.
Es lògic trobar-ne a prop del mar on han estat malmesos pels cops de llevant com el 720 de l'illa de s'Arenella o el 704 de la platja de s'Alqueria Gran. Es més sorprenent trobar-ne lluny del mar com el 667 del Rec d'en Barral
El dos túnels 705 de la Platja Confitera i 17786 del Molí de l'Adela, estan presentats per la tradició local com uns caus, però aquesta interpretació sembla dubtosa perquè tenen unes entrades molt vistoses i fan més aviat pensar a una mena de cellers.
Es diu que es poden trobar varis forns de calç a les afores de Cadaqués però de moment només tenim inventariats el forn de calç 363 de Cala Nans (que podria estar relacionat amb l'edificació del far, durant la segona meitat del segle XIX?) i el forn de calcinació de ferro 290 de la Muntanya Negra, que tractava el mineral extret de les mines de ferro veïnes.
Durant la segona meitat del segle XIX varen ser realitzades en el Cap de Creus tres obres d'enginyeria, els dos fars de Cap de Creus i de Cala Nans i l'enllaç viari amb Roses.
Tant els camins d'accés als dos fars com la carretera de Roses compten amb ponts edificats amb la tècnica de les "voltes primitives" que són clars testimonis d'un aprofitament pels enginyers de camins o de fars de la tècnica dels paretaires locals, és a dir una col·laboració entre uns constructors erudits i els artesans de la pedra seca.
La barraca de l'illa de s'Arenella, coneguda com la Barraca d'en Llimó (Segons en Miquel Figueras,en Llimó, va ser el darrer gran i famós paretaire de cadaqués) es un clar exemple de col·laboració entre un paretaire cadaquesenc i un erudit, decorador o arquitecte. Va ser edificada l'any 1919 quan l'illa era propietat dels germans Frederic i Victor Rahola.
Quan totes les barraques de Cadaqués tenen unes plantes geomètricament irregulars, aquesta té una planta en forma d'hexàgon regular de 2,60 metres de costat.
Són notables els detalls, essencialment decoratius, que no solen utilitzar pels paretaires cadaquesencs tal com la fila de pedra sobresortint que marca un sòcol, el voladís que marca el nivell de la terrassa, la barana de merlets o els arcs rebaixats clavats de les portes.
Malgrat això, va ser construïda amb pedres petites particularment per les connexions dels angles i és evident que la seva estructura mostra clars indicis de fragilitat.